Presentem les cançons
Us presentem LA VEU DE LA TERRA, una cantata del Petit Taller de Cançons que dona continuïtat a la campanya DONA LA NOTA, encara hi som a temps, una iniciativa del Departament d’Educació que pretén que nens i nenes, nois i noies dels centres educatius de Catalunya i tota la comunitat educativa, prenguin consciència sobre el moment que vivim d’emergència climàtica i ambiental, i participin de forma activa en el seu entorn més proper.
LA VEU DE LA TERRA està adreçada a tots els cicles d’Educació Primària i a l’ESO amb 9 cançons i 8 clams que sumades a la cançó No Ens Desdibuixeu serveixen com a eix vertebrador per treballar les competències de l’àmbit d’artístic i la possibilitat d’integrar-se transversalment amb la resta d’àrees.
La cantata va acompanyada d’un conjunt de materials didàctics elaborats al Camp d’Aprenentatge Pau Casals per aprendre les cançons i realitzar diverses activitats educatives. Us oferim videoclips, tutorials, partitures, bases instrumentals i programacions curriculars per complementar i facilitar la tasca del professorat de música i l’equip docent que vulgui participar en el projecte.
Lletra
Estranyament, el somni que tenim en imaginar-nos la Terra que volem en un futur no és gaire diferent de com era en el passat. Volem recuperar-ne els colors, les olors, la llum, la pau, la transparència, la puresa… Adjectius que hem tret de la natura i que fem servir en positiu per referir-nos a coses bones. La primera cançó és la que voldríem cantar al final, un cop haguem aconseguit un futur net per poder compartir-lo.
Música
La música havia de ser bonica, per donar la sensació d'entrar en un bosc, un bosc preciós on no hi ha contaminació i l'aire és pur.
Lletra
Quan aconseguim fugir del brogit diari que ens envolta i retornem a la natura, els seus sons ens desperten o bé records de calma, retornant-nos la pau que havíem perdut, o bé d’un cert neguit, en sentir els trons que anuncien la tempesta i que ens indueixen a cercar un refugi. Redescobrir l’essència de la Terra ens fa tornar enrere però també anar endavant, perquè és quan ens trobem en harmonia i equilibri. Reprendre vells camins ja fressats i encetar-ne de nous, el passat i el present que ens ensenyen allò que és realment important: la vida. La nostra i la que ens envolta, perquè l’una no pot créixer sense l’altra...
Música
És una melodia enèrgica, que intenta donar força i coratge per enviar un missatge clar: "podem emprendre accions que ens retornin la Terra que havíem tingut"
Per aconseguir-ho, és un tema que es va repetint, però cada cop va creixent, com si cada vegada més gent estigués disposada a tirar endavant i a lluitar per tenir un planeta millor, i, per això, si us hi fixeu, no té tornades, només un motiu que es va repetint i va creixent.
Lletra
Una de les mostres més evidents de la destrucció de la Terra són els incendis forestals. Encara que també n’hi ha de produïts per causes naturals, la majoria dels que actualment devasten els nostres boscos són conseqüència directa de l’especulació i l’avidesa humana. Sempre és trist veure com les flames ho consumeixen tot, perquè, un cop apagades, la vida ha fugit completament, i trigarà a poder tornar-hi. La mort arriba de cop, des de fora, per endur-se en uns instants els sorolls, els cants, la verdor… Però, malgrat això, bategant molt feblement a les soques recremades, hi ha la llavor que ens farà reprendre l’esperança...
Música
Calia que fos una cançó molt trista, on s’hi descrivissin els desastres que s'han fet a la Terra: és per això que la cançó comença amb molt poques notes i una harmonia que li dóna un aire trist, fins que la cançó ens mostra la cruesa i l'horror que produeixen les flames quan cremen un bosc. En aquest moment, el tema creix i creix amb una harmonia que descriu aquesta cruesa i horror i uns crits de lament. El tema, finalment, acaba tornant a una música molt suau i trista que reflecteix com queda el bosc en acabar l'incendi.
Lletra
Com passa amb els incendis, sempre hi ha hagut inundacions i huracans, pluja benefactora o destructora, però, amb la incidència depredadora dels humans sobre la Terra, han augmentat els fenòmens meteorològics extrems. En una punta del món es demana que plogui abundosament per aturar la sequera i, en l’altra, l’excés d’aigua arrasa els camps i les cases. Els gels es desfan i això altera l’equilibri del planeta. Aquesta cançó vol ser un agraïment a aquest líquid vital que els núvols ens regalen des del cel, però, també, una advertència sobre la devastació que ens pot arribar en un instant si no tornem als cicles naturals d’abans.
Música
En aquesta cançó, hem intentat representar els diferents efectes que té la pluja sobre la Terra. Primerament, imitant com xoquen les gotes contra la terra, generant un ritme obstinat. D’altra banda, la música va canviant repetidament de tonalitat major a menor, donant un aire alegre als fragments on es parla dels efectes positius de la pluja i trist als fragments on es parla dels seus efectes negatius quan es descontrola.
Lletra
L’esperança es troba en la llum dels estels, els que tornen a dibuixar cada nit un somni d’il·lusió. Cada vegada en veiem menys, perquè la contaminació ens ho impedeix des de molts indrets de la Terra. Però sabem que són allà. Al nostre planeta, encara ens trobem que hi ha indrets des d’on podem continuar admirant-los en tota la seva grandesa; de la mateixa manera, podem travessar oceans aparentment blaus i nets, que ens poden dur a l’engany de creure’ls purs. El vel de la nit ens ho pot fer veure així, perquè és el moment on som més propers a la màgia de creure que tot és possible. Però l’endemà, sota la crua llum del sol, descobrim l’evidència del nostre error, i la contaminació més flagrant se’ns pot presentar en qualsevol racó per fer-nos veure la veritat contra la qual hem de combatre.
Música
Expressa com ens poden enganyar en funció del punt de vista que se'ns mostri: en aquesta cançó, tenim un mar que, de nit, es veu preciós amb el reflex de la lluna, fins que arriba el dia i es veu com aquest mateix mar està ple de brutícia. Un mateix mar, una mateixa música que ens pot parlar de coses boniques, quan, realment, amaga coses lamentables. No podem refiar-nos únicament de la informació que ens arriba, perquè, de vegades, la nit amaga la realitat.
Lletra
El conte del Black és la història de la humanitat. Ell sempre ha somiat acompanyar aquell estel fins a un món de calor i de llum, cap al sud mitificat, poder oblidar la blancor infinita i el fred extrem i que els seus ulls s’endolceixin amb la infinitat de colors que s’escampen lluny del pol. No podrà anar-hi mai, físicament, i, quan s’adorm, en el seu somni hi apareix la Terra que va ser, en equilibri i farcida de belleses que es complementaven. Però, quan es desperta veu com seria el seu món si l’estrella li hagués dut l’escalfor d’aquells paisatges plens de colors. Un ós polar, per a mi, era l’encarnació més clara de la crisi climàtica, perquè estan desapareixent del gel on han viscut des de sempre. Allò que els fem, ens ho estem fent a nosaltres mateixos. Potser, si ho haguéssim sabut fa temps, el glaç del nord encara continuaria protegint-los i alimentant-los... Hi ha dos nivells de lectura: el conte en sí, de manera literal, on hi veiem la solitud de l’ós en un món desert i glaçat i com un estel li pot portar l’esperança d’una terra millor i el de la humanitat que ha de prendre una decisió sobre el seu futur, o bé en el sentit de preservar l’equilibri necessari que sempre ha existit o bé propiciant la seva destrucció estenent l’escalfament global, la qual cosa pot acabar amb la Terra definitivament.
Música
Amb una història tan bonica com aquesta d’un os polar, vaig intentar fer-li justícia amb una música que expressés la mateixa tendresa que té el conte del Black. Quan la vaig composar, ja ho vaig fer imaginant que quedaria bé cantada per una veu dolça, però el resultat final va superar les meves expectatives, aconseguint-se una tendresa molt especial.
Lletra
Volia fer una cançó de revolta, un crit a les noves generacions per combatre les actituds que malmeten el nostre planeta i que, en conseqüència, alimenten les desigualtats entre les persones, que van creixent sense aturador. Lluitar per causes justes és positiu, i, sovint, és l’única manera de redreçar una mica les coses. Hi ha d’haver un futur, l’hem de recuperar, i els més joves són els primers interessats en preservar-lo. Han de poder compartir un demà en pau. Avui, ens trobem implicats en la lluita més gran i essencial de la història humana, perquè és la de salvar la casa on vivim i la nostra mare comuna: la Terra.
Música
Com el seu títol indica, és una cançó que transmet força, la força que caldrà per prendre decisions dràstiques que millorin la situació climàtica. És una cançó que ens empeny des de l’inici a agafar forces per fer sentir els nostres clams.
Lletra
Finalment, l’últim tema ha de ser un cant a l’esperança. Malgrat la devastació i les actituds insolidàries envers el nostre planeta, hi ha moltíssima gent anònima que està lluitant per canviar les coses, i això ens obre una escletxa de llum. És un himne a la victòria, però no a la individual després d’haver competit, sinó a la col·lectiva, quan ens hem ajuntat moltes persones diferents per assolir un bé comú com és el de protegir la infinitat de vides que malden per créixer i prosperar al nostre voltant. Guanyarem…!
Música
Aquesta és l'última cançó de la cantata, i pretén ser un crit a l'ànima de cadascun de nosaltres per aconseguir la victòria, una victòria que implica que tota la societat unida crea accions per millorar l'actual situació climàtica. L'estil triat ha estat el soul, la música que surt de l'ànima per arribar a la de tothom.