Somni

S
o
m
n
i

Prem per escoltar

Somni de llum...
Il·lusió de futur...
D’una terra neta que exhala
l’aire més pur...
Somni d’un món
que dibuixa horitzons
de paisatges que ens ofereixen
els seus colors...

Esborrant brutes petjades...
Retornant a arrels d’atàvica foscor...
Allunyant les mans humanes...
Aturant antigues cicatrius de por...

Somni de llum...
Il·lusió de futur...
D’una Terra que recupera
el que ha perdut...
Somni d’un món
ple d’horitzons
de paisatges que ens mostren
els seus tresors...

Reviuran boscos i aigües
renaixent a sols de càlida claror...
I el capvespre a les muntanyes
tornarà a tenir una màgica
esplendor...

Somni de llum
més enllà d’aquest fum...
On la Terra sàvia ens demana
tenir un futur...

La Terra enyora el seu passat...

La Terra plora el seu present...

La Terra amaga un plor latent:

“què m’estàs fent, humanitat...?”

El vent, als núvols, va callant...

El so dels rius s’està extingint...

La neu i el gel disminuint...

La llum del sol es va apagant...

Nosaltres som els seus colors...!

Però, ara, ens estan desdibuixant...

Per tot arreu van escampant

Incendis, fums, males olors,

Plàstics i mort dels animals...

El nostre entorn es va esborrant...

I el nostre món, que va minvant,

Només pateix sota tants mals...

Parleu-nos, ara, arbres i estels...

Potser aviat ja no podreu...

Volem sentir la vostra veu:

Valls i muntanyes, mars i cels...