Prem per escoltar
Voler encetar vells camins...
Poder recórrer la Terra...
Caminant endavant, saber mirar enrere...
I sentir, al voltant,
com tot un món t’acompanya
amb un bres suau...!
Obrir els ulls cap als estels...
A la blancor de la lluna...
Navegar més enllà,
en un mar de somnis...
I, en silenci, escoltar
la vida que s’endormisca
i espera el cel blau...!
Aixoplugar-nos dels llamps
trobant recer en una cova...
El ressò esperar de trons de tempesta...
I, tement, quan el glaç,
des de les altes muntanyes,
es torna una allau...!
Reviure el nostre passat...
Refer esperances trencades...
Reprendre un màgic futur...
Renéixer veus oblidades...
Que l’alba torni a llevant...
Que el sol escalfi al migdia...
Que recomenci la llum...
Que un conte nou s’inicia...!
Volar per sobre dels cims...
Nedar per sota les aigües...
Somrient i cantant,
travessar els boscos...
I aturar-se un instant
per veure com la natura
ens omple de pau...!
Poder encetar vells camins...
Voler recórrer la Terra...
La nostra Terra era un món viu...
Cal rellegir aquest llibre antic...
Que torni a ser un dibuix bonic,
ple de colors i que somriu...
Només depèn ja dels infants...
El nou futur és del jovent...
Som qui tenim l’ànim valent...
Qui encara té esperances grans...
Nosaltres som els seus colors...!
Però, ara, ens estan desdibuixant...
Hem de lluitar contra un gegant
que va escampant abocadors,
que va empassant-se mars i rius
per convertir-los en presons...
Cada cop queden menys racons
on els silencis siguin vius
i els arbres no s’omplin de plors...
No és pas un joc, i ens cal guanyar...!
Un conte ens cal recuperar
on el color el posin les flors...