Prem per escoltar
Plou...
La pluja cau des del cel...
I al meu cor
neix un estel...
Plou...
La pluja plora un anhel...
I al meu cor
també hi plou...
Plou...
I les noves olors
són perfums
embriagadors...
Tristor
d’horitzons massa grans
on el plor
només és so...
Llàgrimes que cauen
que ens ensenyen què és la por...
Llàgrimes de vida,
que prometen la claror...
Aigües que arrosseguen
l’esperança i la il·lusió...
Pluja benvinguda,
perquè renta l’ambició...
Plou...
La pluja cau des del cel...
I al meu cor
neix un estel...
Plou...
La pluja plora un anhel...
I al meu cor
també hi plou...
Plou
sobre pobles i valls,
escampant
regals o mals...
Dolçor
pels vells dies d’abans,
quan el plor
era emoció...
Llàgrimes que cauen
que ens ensenyen què és la por...
Llàgrimes de vida,
que prometen la claror...
Aigües que arrosseguen
l’esperança i la il·lusió...
Pluja benvinguda,
perquè renta l’ambició...
Llàgrimes que es tornen
huracans devastadors...
Aigües que s’enduen
la brutícia i el dolor...
Pluja d’incertesa,
perquè enceta la grisor...
Terra que es renova
o que porta destrucció...
Si plou,
és quan creix la llavor...
I l’endemà
pot ser millor...
I l’aigua llisca, sempre avall...
De les muntanyes a les fonts...
Corre feliç per sota els ponts,
entre els prats verds, cap a la vall...
Allà es fa gran, i arriba al mar...
Un mar de pors i de laments...
Perquè va omplint-se d’excrements
d’un món que ens costa massa car...
Nosaltres som els seus colors...!
Però, ara, ens estan desdibuixant...
Diuen que no n’hi ha per tant,
que els mars són els abocadors
on hi llancem el que es desfà...
I això no és cert: s’hi llença tot...
Ho fa tothom, amb el cap cot,
sense pensar que hi ha un demà...
L’aigua dels pols es va desfent...
La llum del sol es va enfortint...
El blau dels mars es va morint...
Salvem la Terra...! És urgent...