Prem per escoltar
Quanta bellesa
m’espera en el camí...
Ple de riquesa
que m’omple l’esperit...
Però la feblesa
la puc tornar a sentir
en la incertesa,
si al cor es fa de nit...
Si al cor es fa de nit...
Quanta esperança,
si puc anar endavant...!
Sense recança
pels anys que s’han llençat...
Ara caldria
poder aturar l’instant...
Però tot destil·la
un aire enverinat
i acabat...
Que el món ja no combat
l’alè despietat
de la nostra societat...
Terra...!
Hem d’ajudar-la...
Que pugui respirar...
Hem d’ajudar-la...
Que ens pugui abraçar...
Hem d’ajudar-la...
Que ens pugui recordar
que el món,
demà,
renaixerà més pur...!
També l’hauràs fet tu...
Sabem que cal recomençar...
Sabem que tot ho estem perdent...
Podem lluitar-hi aprenent...
Podem aprendre’n i lluitar...
Que el món és a les nostres mans...
La seva veu hem d’escoltar...
I els nostres cors l’han d’ajudar...
Els cors de joves i d’infants...
Nosaltres som els seus colors...!
Però, ara, ens estan desdibuixant...
I les paraules segrestant...
Esborren esdevenidors...
No volen músiques, ni arts...
Tan sols importa el seu poder...
Ni el blau, ni el groc, ni el blanc, ni el verd...
Però obliden que són molt covards...
Que aquesta guerra hauran perdut
si combatem amb la raó...
Que, qui raona, no té por...
I, qui somriu, és més temut...