Produccions artístiques
En aquest bloc parlarem d'un dels secrets de la música més amagats: la producció.
Quan veiem una pel·lícula, per exemple, som plenament conscients que, per fer-la, cal la participació de molta gent, i que, d'ençà que es crea el guió d'una pel·lícula fins que arriba als cinemes o a la televisió, pateix diferents transformacions i processos.
De la mateixa manera, quan es crea una cançó, existeixen una sèrie de processos on hi intervé gent diversa, i dels quals, moltes vegades, l'oient no n'és conscient. Aquest procés és el que entenem com a producció, i l’acompanya d'ençà que es crea la cançó fins que la podem sentir acabada a Spotify, Apple Music ...
Dificultat 3
Una de les qualitats del so és el timbre; cada instrument genera un timbre diferent que podem diferenciar fàcilment només escoltant-ho.
La riquesa de timbres amb què compta un compositor o un productor serà un recurs que li permetrà expressar-se de maneres diferents en funció dels instruments triats.
En aquesta activitat us presentem alguns dels instruments emprats a la cantata La Veu de la T erra.
Dificultat 2
Una part molt important d'una producció és l'enregistrament. De fet, si no existís l'enregistrament, únicament podríem escoltar la música interpretada en directe.
Les tècniques d'enregistrament i els aparells d'enregistrament han evolucionat molt al llarg dels anys i cada cop enregistren amb millor qualitat i a un preu menor, de tal manera que, actualment, ens podem muntar un home studio a un preu molt reduït. En aquesta unitat descobrirem com enregistrar-nos.
Dificultat 2
En general, estem molt acostumats a sentir la música, les cançons, com un tot, com un conjunt, i no som conscients dels instruments que l’interpreten ni dels ritmes o melodies que fan cadascun d’ells. Us oferim un seguit de fragments d’àudio on podrem escoltar els diferents instruments que sonen en les cançons i aprendre a mesclar-los.
Dificultat 3
Una de les funcions que té el productor és l'acabat final de les cançons, i, fins i tot, pot decidir fer canvis d'estil. Quan això succeeix, el productor s'acaba convertint en arranjador i, per tant, pot decidir canvis d'estil, d’estructura, d’harmonia...
D'aquesta manera, una mateixa cançó, depenent de l'arranjament, pot tenir estils diferents.
Entenem per estil musical les categories que contenen músiques amb un nombre remarcable i suficient de similituds relatives a la seva sonoritat. Són categories que agrupen músiques que sonen de maneres prou semblants.
Per exemple: Rock, Pop, Funk, Àcid, Ambient, Folk, Country, Jazz, Blues, Reagge...
Dificultat 3
Moltes de les cançons que canta el nostre alumnat tenen una estructura amb estrofa i tornada. En aquest cas, la cançó Enyor no té cap tornada, per tant, ens trobem amb un tema en què la melodia es repeteix a cada estrofa, tot i que la lletra cada cop és diferent.
Com és que, essent sempre la mateixa melodia, el tema “creix” cada cop més?
Per què passa això? Com es pot aconseguir? Com podem fer créixer un tema?
Dificultat 3
Sovint, quan interpretem un cànon, els nens i nenes no són conscients de què està passant (en quin moment entren les veus, quin és el so que resulta de cantar melodies diferents al mateix temps…) Crearem un cànon virtual, on podrem comprovar l’estructura d’un cànon i el seu resultat sonor.
Dificultat 3
Us heu fixat en el fet que, quan interpretem una partitura de veu amb un instrument, la melodia sembla que no soni exactament igual? De fet, quan sentim el que anomenem música moderna (jazz, pop, rock, soul…), rarament allò que interpreta el/la cantant del grup coincideix exactament amb el que hi ha escrit a la partitura, si és que n'hi ha. La partitura passa a ser un referent o guió, i no sempre se segueix al 100%. Aquest fenomen és el que anomenem flow.
Dificultat 3
Quan combinem dues arts en un mateix projecte, el missatge que volem transmetre creix exponencialment. Buscarem músiques que facin créixer el missatge que ens volen transmetre els Clams, ajudant-nos a recitar-los i que facin que el producte final sigui rodó.
Dificultat 3